Crepis setosa és una herba anual de la família de les compostes que passa fàcilment desapercebuda, camuflada entre altres espècies més freqüents que també fan capítols de flors ligulades grogues. L’adjectiu específic setosa n’indica el caràcter més destacat: la planta té setes rígides però no punxoses, d’uns 2 mm de longitud i color clar, a les tiges i sobretot a les bràctees involucrals i a les fulles on es disposen al marge i al nervi central que sobresurt al revers.
Les fulles són sèssils, pinnatífides i poc regulars, amb el lòbul terminal llarg i dentat que ocupa més de la meitat del limbe i lòbuls laterals estrets, el primer parell dels quals esdevé unes orelletes agudes que abracen la tija. Les tiges arriben al voltant dels 50 cm d’alçada; són estriades, poc ramificades a baix i en canvi força a dalt on formen raïms de capítols amb peduncles de longituds desiguals. L’involucre dels capítols mesura 8-10 mm d’alçada i una mica menys d’amplada. Les bràctees són estretes i estan ordenades en dos rengles: un rengle extern de bràctees curtes, còncaves i obertes, i un rengle intern de bràctees més llargues i disposades dretes en palissada protegint el capítol. Les lígules grogues, i més tard els vil·lans blancs, sobrepassen poc l’alçada de les bràctees. El fruit és un aqueni molt estret i fi, prolongat en un bec que acaba en un vil·là o plomall blanc.
Crepis setosa viu a les vinyes i a les vores de camins. L’hem observat al Pla de Bages i està citat al Moianès, però no a la part occidental de la comarca de Bages. Crepis setosa sembla haver penetrat al centre de Catalunya provinent del nord-est en temps relativament recent, ja que no s’esmenta a la Flora del Bages de Pius Font i Quer publicada al 1914.
[fotos Jordi Badia]