El crespinell gros (Sedum sediforme) és una mata de fulles suculentes, comuna als terrenys àrids, pedregosos i assolellats de la comarca de Bages.
El crespinell gros fa tiges estèrils de creixement limitat, plenes de fulles sèssils i crasses, de limbe el·lipsoidal amb la punta aguda, com una gota invertida, de 4-7 mm de diàmetre per 10-20 mm de longitud, densament imbricades i de color verd pàl·lid o grisenc. A ple estiu, el crespinell gros enlaira tiges més altes i amb les fulles espaiades que culminen en una inflorescència de 3-8 branquetes digitades, de 3-8 cm de longitud cadascuna. La inflorescència és groga, més pels estams i els carpels que no pas els pètals. Les flors tenen sèpals molt petits, 5-8 pètals estrets d’un blanc translúcid, nombrosos estams i, al centre, 5-8 carpels. La variabilitat en el nombre de peces a cada verticil floral sembla denotar primitivisme.
El crespinell gros sol prendre color rogenc, sobretot a les tiges fèrtils. S’anomena crespinell gros per l’espècie de mida més gran, de fins a 40 cm d’alçada les tiges fèrtils, entre els crespinells de fulles cilíndriques a Catalunya; però les espècies del mateix gènere amb fulles planes com la fabària (Sedum telephium) el superen clarament.
Un hàbitat típic del crespinell groc és el sostre de les barraques. És notable el metabolisme CAM (per Crassulaceae Acid Metabolism) dels crespinells que separa la fotosíntesi en dues fases per limitar les pèrdues d’aigua per evapotranspiració. De nit, la planta obre els estomes i incorpora diòxid de carboni per formar malat (un di-àcid de 4 àtoms de carboni) que emmagatzema als vacúols. De dia, ja sense necessitat d’obrir els estomes, el malat passa dels vacúols als cloroplasts on es converteix en piruvat (un àcid de 3 àtoms de carboni) al desprendre’s en forma de diòxid de carboni d’un dels grups carboxil. Aquests diòxid de carboni, ja al cloroplast, s’incorpora al cicle anabòlic conegut com cicle de Calvin que sintetitza sucres mitjançant l’enzim RuBiCO i l’energia de la llum. A canvi de l’adaptació a l’aridesa i a minimitzar les pèrdues d’aigua, la fotosíntesi a través de metabolisme CAM augmenta la complexitat i queda limitada per la capacitat d’emmagatzematge de malat. El metabolisme CAM és propi de plantes suculentes, no exclusiu de les crassulàcies.
[fotos Jordi Badia]