Fabària

Sedum telephium ssp.maximum

La fabària (Sedum telephium ssp.maximum) és un crespinell gran, vivaç i de fulles planes que el diferencien de la resta de crespinells espontanis a la comarca de Bages que les tenen tots cilíndriques o el·lipsoïdals.
La fabària és una herba perenne que cada temporada renova les tiges cilíndriques on les fulles es disposen per parelles oposades. Les fulles són planes, crasses i lluents, de limbe ovat d’uns 6×4 cm, amb el marge crenat i sense pecíol. Les tiges i la part basal del limbe de les fulles per on s’insereixen a la tija solen tenir un matís rogenc. No és fins a finals d’agost quan comença la floració. Les flors s’agrupen en un raïm abundós i vistós. Cada flor consta de 5 sèpals, 5 pètals de color blanc verdós, 10 estams d’anteres sovint enrogides i 5 carpels ajustats en un pentàgon regular.
La fabària és una planta de les roques i els pedruscalls silicis i de les vores de bosc. Defuig la roca calcària. Per aquest motiu és una planta molt rara a la comarca de Bages, però que apareix com a mínim a la carena de la serra de L’Obac on el sòl haurà quedat descarbonatat pel rentat de la pluja.
Les fulles turgents de la fabària, després d’haver-los pelat la fina epidermis, s’apliquen a la pell per estovar durícies i per contribuir a guarir nafres o cremades. Per la seva bellesa intrínseca, per mantenir la farmaciola o per tradició, la fabària és una planta conreada als jardins de rocalla i als masos, d’on amb facilitat pot passar a viure espontàniament. També es cultiva S.telephium ssp.fabaria, amb les fulles de base cuneada i les flors rosades.

[fotos Jordi Badia]