La cresta de gall (Bellardia trixago [= Bartsia trixago, Trixago apula]) és una herba anual que es considera ara de la família Orobancàcies tot i que tradionalment s’ha classificat a les Escrofulariàcies, de fins a mig metre d’alçada que, amb les seves fors grans i vistoses, acoloreix prats secs al mes de maig. Enlaira una tija simple, sense ramificar, amb fulles oposades. Tota ella està plena de pèls glandulosos. Les fulles són sèssils, lanceolades de fins a 90 mm de longitud per 15 mm d’amplada, blanes i amb dents arrodonides i espaiades als marges.
Sobtadament, a la part més alta de la tija les fulles esdevenen bràctees florals i es forma una inflorescència ben vistosa. Més que cada flor individual, especialment bella és la geometria piramidal amb les flors i les bràctees alineades en 4 rengleres verticals d’aquesta inflorescència. Les flors són gairebé sèssils; tenen un calze petit, acampanat i obert en 4 lòbuls, i una corol·la gran en tub obert en dos lòbuls, el superior menor, en forma de casc pilós exteriorment, i l’inferior molt més gran, amb dos monticles a la gorja i després pla i dividit en tres lòbuls més. La varietat més habitual de cresta de gall a la comarca de Bages és la de flors completament grogues. Existeix també la varietat de corol·la majoritàriament blanca amb el casc rosa intens, d’aquí el nom de cresta de gall de la planta. Està descrita una tercera varietat de cresta de gall de flors totalment porpres, molt poc freqüent, que no s’ha observat mai a la comarca de Bages. El fruit és una petita càpsula globosa que s’obre per un meridià central per alliberar les llavoretes amb costes longitudinals.
La cresta de gall podria estar en expansió als camps abandonats del Bages. L’hem observat als erms de Bufalvent i dels Comtals, al terme municipal de Manresa.
[fotos Montserrat Porta i Jordi Badia]