La dauradella (Ceterach officinarum) és una falguereta d’uns 10-15 cm, característica de les escletxes de les roques calcàries i dels espais entre les pedres dels murs, ni que no siguin especialment ombrejats i humits. Es reconeix perfectament per les seves frondes profundament lobulades, de forma sinusoidal, que delimiten uns 10 a 15 parells de lòbuls arrodonits, disposats de manera vagament alterna a banda i banda del raquis. La cara superior de les frondes és d’un verd lleugerament blavís o esgrogueït, mai del verd intens de les seves falgueres parentes, la falzia roja (Asplenium trichomanes) o la llengua de cérvol (Phyllitis scolopendrium). En canvi, la cara inferior és daurada, d’on s’origina el nom de dauradella, per un recobriment d’escames que reflexen la llum, protegeixen de la calor i amaguen els sorus linears.
El temps eixut, la dauradella es cargola mostrant només el revers d’escames (vegeu fotos 3ª i 4ª). Queda llavors seca i trencadissa, aparentment morta. Pot passar una temporada llarga en aquest estat latent. Però amb l’arribada de la pluja benefactora, la dauradella absorbirà aigua i recuperarà la turgència; les fulles aparentment seques i mortes es desenrotllaran, recuperaran el verd a l’anvers i revifaran completament. La dauradella és el típic exemple de planta poiquilohidra, incapaç de controlar la hidratació dels seus teixits. L’estat de la dauradella és un excel·lent indicador de la situació hídrica de l’ecosistema.
[fotos Jordi Badia (1ª i 2ª) i Florenci Vallès (3ª i 4ª)]