Thymelicus sylvestris, que s’ha convingut en anomenar en català daurat de punta taronja, és una papallona de mida petita com la resta d’espècies de la família Hesperiidae, d’uns 12-14 mm d’envergadura, que es veu volar sobretot al mes de juny. Destaca pel seu to daurat viu que li donen la pilositat al cos i les esquames de les ales.
Com altres Hesperiidae, Thymelicus sylvestris superposa les ales anteriors sobre les posteriors, un fet que l’obliga a mantenir-les en plans diferents durant el vol. És difícil observar en detall l’anvers d’aquestes ales perquè, a més d’estar superposades, en repòs les té quasi sempre plegades amunt mostrant només el revers de les ales posteriors. L’anvers de les ales és daurat amb un marge marró fosc que penetra lleugerament endins seguint les venes i, només en els mascles, amb una línia androconial del mateix marró fosc al mig de les ales anteriors. El revers també és taronja, però més apagat i amb algunes esquames de to grisenc a les ales posteriors. A més, les ales tenen un serrell clar al volt. El cos és gruixut i pilós. El cap té el parell d’ulls, l’espiritrompa, el parell d’antenes amb la maça de color taronja si s’observa per la seva cara ventral -d’aquí el nom de daurat de punta taronja- i la resta negra amb franges transversals fines de color blanc, i a més un parell de banyetes que en realitat són els palps labials desproporcionadament grans i encarats amunt.
Les erugues són fusiformes, llises, de color groc verdós i amb un cap rodó gran. S’alimenten d’herbes de la família gramínies, entre elles d’algunes de les més freqüents com el dàctil (Dactylis glomerata) i el fenàs de marge (Brachypodium phoenicoides), de manera que poden aconseguir poblacions nombroses. Les papallones adultes també solen veure’s entre gramínies.
Thymelicus acteon, el daurat fosc, s’assembla moltíssim a Thymelicus sylvestris, el daurat de punta taronja. Esperem no haver-nos equivocat en la identificació. Ambdues espècies tenen la punta de l’antena taronja. Es diferencien perquè T.acteon té l’anvers de les ales més fosc que T.sylvestris i normalment amb una taca difusa taronja clar a les ales anteriors, i el revers sense esquames grisenques. Els seus costums són similars, tot i que la distribució geogràfica de T.acteon és més pròpia de les comarques litorals mentre que T.sylvestris es troba més cap a l’interior de Catalunya i a la muntanya mitjana. Existeix encara el daurat de punta negra, Thymelicus lineola, una tercera espècie de daurat que s’identifica clarament per la punta de les antenes negra.
[fotos Esteve Roig (1ª) i Jordi Badia (2ª)]