El durbec (Coccothraustes coccothraustes) és el fringíl·lid més gros de Catalunya. Fa 17,5 cm de llarg, té un aspecte rabassut, el cap i el bec grossos, i el coll i la cua curts. Quan camina, recorda un ànec, però té un vol ràpid. Els dos sexes no són gaire diferents, a tots dos el bec se’ls torna de color blau grisenc metàl·lic a la primavera, coincidint amb l’època de cria, però la femella té el plomatge de colors més apagats. Els joves tenen tonalitats groguenques al cap i al pit. Passa la major part de la seva vida als arbres i cria als boscos caducifolis o mixtos.
A Catalunya, rarament es reprodueix. No consta que hagi criat mai al Bages, on és un hivernant escàs, però sí que ho ha fet en alguna roureda de la comarca veïna del Solsonès. La femella, que és l’única que cova, construeix un bonic niu de branquillons amb algun liquen. El mascle és el principal proveïdor de menjar a l’època de cria, que és principalment al maig. Els polls són alimentats amb insectes i llavors estovades prèviament dins el pap.
El bec fort i gros del durbec, que pot exercir una pressió de mossegada de 45 kg, fa que aquest ocell sigui un granívor especialitzat capaç d’extreure llavors de dins de pinyols difícils de trencar com, per exemple, els de les cireres. També menja fruits i insectes. Amb el seu bec potent trenca fàcilment la forta cuirassa d’alguns escarabats.
[foto Florenci Vallès]