L’eruga barrinadora de les palmeres (Paysandisia archon) és una papallona espectacular, originària d’Argentina i Uruguai i nouvinguda a Catalunya. Fou detectada per primera vegada a Catalunya i a Europa l’any 2000 a La Cellera de Ter, s’ha estès per la província de Girona i el 2024 l’hem fotografiat a Manresa.
Paysandisia archon es classifica a la família tropical Castniidae, inclosa al grup tradicional sense valor taxonòmic dels micro-heteròcers o de les papallones nocturnes petites. En realitat, Paysandisia archon és una papallona de mida molt gran i vola de dia. Paysandisia archon és l’única espècie de la família Castniidae a Europa. La família Castniidae és paral·lela o germana de la família Sesiidae, més coneguda a Europa perquè inclou al borinot vespa (Sesia apiformis).
La papallona adulta mesura uns 8 cm d’envergadura alar en el cas dels mascles i 9-10 cm en el de les femelles, com la de la imatge 1ª. Té un cos gruixut, de color general marró i poc pilós tractant-se d’un heteròcer. El tòrax és portentós. Les ales anteriors són de color marró força uniforme, amb venes paral·leles ressaltades com en un ventall o una cortina. En canvi, les ales posteriors -que a la imatge 1ª lamentablement queden amagades sota les ales anteriors- són de color taronja amb una banda de taques blanques en posició postdiscal ressaltades per taques negres disposades a dalt i a baix. Mentre que les ales anteriors són críptiques, les posteriors són disruptives. El marge de les ales, tant a les anteriors com a les posteriors, té un voraviu constituït per una línia fina i contínua marró fosc contrastada per marró clar al volt extern. Les potes són d’aquest color marró clar. Les antenes són filiformes, no pas pectinades com les dels Sesiidae i de d’altres heteròcers, i de color fosc.
La femella adulta té un oviscapte retràctil amb el qual clava nombrosos ous a l’ull o corona de la palmera, la seva part tendra per on creix. Les erugues inicialment són rosades i piloses, però ben aviat al créixer esdevenen blanques i glabres, amb els segments marcats com sacsons. L’eruga passa entre 1 i 2 anys devorant internament els teixits de la palmera fins a assolir uns 8 cm de longitud. Finalment, obre una galeria que condueix a l’exterior i on passa per l’estadi de pupa durant 2 o 3 mesos. Els adults es troben des de finals de primavera fins a inicis de tardor.
L’eruga barrinadora de les palmeres afecta pràcticament totes les espècies de palmeres plantades als jardins de Catalunya, amb una especial incidència a la popular palmera excelsa (Trachycarpus fortunei). L’eruga barrinadora de les palmeres afecta també al margalló (Chamaerops humilis), l’única palmera autòctona d’Europa que viu des de la comarca de Garraf cap al sud, amb algunes localitats a l’Empordà. No és senzill adonar-se dels estadis inicials de l’afectació perquè les erugues fan vida dins de la corona al capdamunt de la palmera que pot quedar molt enlairada. L’afectació sol detectar-se quan ja és tard per la naixença de fulles noves menjades segons un patró geomètric. L’afectació greu, per nombroses erugues devorant l’ull de la palmera, pot conduir a la mort de la palmera. La imatge 2ª mostra una de les palmeres excelses mortes a Manresa, presumiblement víctimes de l’eruga barrinadora de la palmera.
Per ara, els estralls ocasionats per l’eruga barrinadora a les palmeres a Catalunya són menors que els causats pel morrut roig (Rhynchophorus ferrugineus), un escarabat curculiònid o corc que ataca a les palmeres de Canàries (Phoenix canariensis).
[fotos Jordi Badia, identificació Societat Catalana de Lepidopterologia]
- Més informació a la fitxa nr.50 – L’eruga barrinadora de les palmeres (Paysandisia archon), del Servei de Sanitat Vegetal del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya.
- Més informació a Exocat, sistema d’informació de les espècies exòtiques de Catalunya.