L’eruga de l’ull de la col (Hellula undalis), de la família Crambidae, té el mal costum de menjar el brot tendre dels plançons de col, ocasionant el pitjor perjudici possible al moment més sensible dels cultius de les diverses varietats de col i coliflor.
L’adult és una papallona nocturna petita, d’uns 5-6 mm de longitud i 15-18 mm d’envergadura alar. Les ales anteriors són de color general marró, estan travessades per bandes sinusoidals clares, tenen una taca marró fosc en forma de gota a l’àrea submarginal prop de l’àpex i acaben en un serrell. Les ales posteriors -que no es veuen a les imatges- són blanques amb el marge marró. Els ulls solen ser verds.
L’eruga té el cos tou d’uns 10 mm de longitud quan ha completat els 5-6 estadis de creixement. És blanca amb estries longitudinals paral·leles de color marró o rogenc com si portés un mallot de l’Atlètic, té alguns pèls fins eriçats i el cap negre. Es troba ficada al centre de la col, on menja els brots i les parts més tendres. El resultat de l’acció d’aquestes petites erugues són cols a les quals queden les fulles externes, però falta completament el centre on hauria d’haver-se format la inflorescència.
La femella adulta enganxa els ous al revers o a l’axil·la de les fulles de col. Aquest ous es desclouen als 2-3 dies, la larva emigra cap al centre de la col, creix ràpidament i amb menys d’un mes completarà el creixement i la metamorfosi per convertir-se en un adult. Amb aquest cicle vital tan ràpid, l’eruga de l’ull de la col aconsegueix moltes generacions l’any i esdevé fàcilment una plaga als horts i als conreus de col. L’eruga de l’ull de la col es combat amb trampes de feromones. La seva distribució és mundial.
[fotos Jordi Badia]