L’escolopendra (Scolopendra cingulata) és el miriàpode més gran i l’únic temut de la fauna europea. Pot arribar als 12 cm de longitud.
L’escolopendra té el cos dividit en 21 segments de color daurat, més fosc a la meitat dorsal que a la ventral, amb franges fosques als marges transversals de les tergites -cadascuna de les plaques que cobreixen el dors d’un segment. Cada segment té un parell de potes curtes, afuades dirigides caps als laterals i de color clar, excepte les potes del darrer segment que són més grosses, dirigides cap endarrere i de color vermellós. El cap té un parell d’antenes també vermelloses i un parell de forcípules fortes, ganxudes com tenalles i connectades a una glàndula de verí. L’últim segment del cos i el cap són rodons, ambdós tenen apèndixs en forma de “V” i comparteixen el mateix to rogenc, de manera que a primer cop d’ull no se sap quin és l’extrem anterior i quin el posterior; l’escolopendra és un animal capicua que no saps per on mossegarà. A la imatge, el cap és a la dreta; s’identifiquen les antenes pels seus 17-21 artells curts, mentre que les potes tenen 4 artells llargs.
L’escolopendra viu en indrets secs, habitualment refugiada sota les pedres. És un animal caçador que captura les preses mitjançant la seva mossegada verinosa.
Una picada d’escolopendra mitjançant les seves forcípules verinoses a una persona li ocasionarà dolor local intens i inflamació de la part afectada, sense arribar a l’extrem de toxicitat de la picada d’escurçó.
[foto Marta Queralt López Salvans]