L’esfinx del pi (Sphinx maurorum) és una papallona nocturna de la família dels esfíngids (Sphingidae) molt freqüent a la comarca del Bages, tot i que és difícil d’observar quan és adulta pels seus colors críptics i vol crepuscular.
Els ous, relativament grans, presenten una tonalitat groguenca i es troben a les fulles de brots joves de pi blanc (Pinus halepensis).
Les erugues en els estadis joves solen ser verdes amb la banya caudal de vermell fosc o negre, una coloració que les camufla entre les fulles del pi blanc de les quals s’alimenten, passen després a un to ataronjat (foto 2ª) i al darrer estadi, just abans de la crisàlide, l prenen color gris clar destacant el cap groc i la banya de la cua ben negra (foto 3ª). Les crisàlides són d’un color marró fosc i es troben enterrades en els boscos de pi (foto 4ª).
Els adults, d’envergadura alar entre 70 i 80 mm, presenten unes tonalitats de grisos i marrons que els fan pràcticament invisibles quan descansen damunt dels troncs dels pins, normalment durant el dia. És al capvespre quan comencen la seva activitat amb un vol que recorda al d’un colibrí, típic dels esfíngids (foto 1ª).
[fotos Amadeu Ricart (1ª i 4ª), Joan Serra (2ª) i Jordi Badia (3ª)]
- Vegeu l’article Cripsi, de Jordi Badia.