A l’estiu, a les torrenteres de la riba esquerra de la riera de Malrubí fa acte de presència la papallona Hemaris fuciformis, un preciós esfíngid (Sphingidae) que vola a ple dia. Com indica el seu nom, el cos té forma de fus, amb el tòrax proveït d’una pilositat ocre, semblant a la de molts abellots, i amb l’abdomen amb unes bandes de pèls molt vistoses, començant per una franja de color marró vermellós molt cridanera, seguida d’una franja de color ocre amb els laterals blancs i acabant amb una franja més eixamplada de color negre però amb els laterals ocres. Les ales són en gran part transparents i amb una venació ben marcada, a excepció de les vores que tenen una franja vermellosa. Això és perquè les escates violàcies originàries cauen amb els primers batecs. Les ales anteriors són llargues i estretes, mentre que les ales posteriors són bastant més reduïdes, però ambdues són robustes i permeten el vol vibrat que manté la papallona en suspensió amb una envergadura de 40 a 45 mm. En veure aquests trets, és fàcil d’adonar-se que estem davant d’un exemple més de mimetisme batesià en què la papallona imita a l’abellot. Com tots els esfíngids, H.fuciformis té una espiritrompa molt llarga amb què succiona el nèctar però a diferència del bufaforats (Macroglossum stellatarum) es recolza suaument damunt la flor amb el primer parell de potes quan liba.
Als indrets més càlids aquesta esfinx presenta dues generacions a l’any, des de finals de primavera fins a finals d’estiu. Les femelles ponen els ous d’un en un al revers de les fulles de la planta nutrícia de les erugues, com ara Lonicera, Scabiosa, Galium o altres. Les erugues, que són conegudes amb els nom popular de pedraferits, poden assolir els 40 mm de llargada, són normalment de color verd brillant i glabres. Vistes de costat s’observen unes màcules vermelloses al volant dels espiracles, una línia blanca prop del tors i un apèndix anal de color vermell fosc en forma de banya erecta al vuitè segment abdominal. La part ventral de l’eruga és de color marró rogenc i es troba delimitada a banda i banda per un línia groga. Les erugues d’H.fuciformis s’enterren al sòl i es transformen en unes crisàlides de color marró fosc que es troben dins d’un capoll.
H.fuciformis es distribueix per la regió Paleàrtica. A Europa és present principalment a l’àrea occidental i al sud de la península escandinava i Finlàndia, en clars de boscos de coníferes, solanes, torrents i ribes de rius.
[fotos Xavier Adot]