L’escabiosa marítima o vídues (Scabiosa atropurpurea) és una herba de la família dipsacàcies que pot durar més d’un any, comuna a les vores de camins i llocs humanitzats de la comarca de Bages i de bona part de l’àrea mediterrània. Fa un o dos pams d’alçada, amb tiges verdes i febles que amb prou feines sostenen el capítol terminal.
Les fulles basals són simples i obovades amb el marge dentat, mentre que les caulinars que es disposen per parelles són pinnaticompostes amb segments linears. Aquestes fulles caulinars es redueixen a mesura que pugen per la tija, fins a desaparèixer abans d’arribar a la inflorescència terminal.
Els capítols són solitaris, protegits per bràctees lanceolades, hemisfèrics d’uns 2-3 cm de diàmetre, amb flors rosades o violeta pàl·lid, més grans les exteriors que no pas les centrals. Les flors tenen una corol·la soldada per la base i oberta en 5 lòbuls arrodonits, majors com més exteriors, d’on sobresurten els estams amb filament capil·lar blanc i anteres violàcies. Al fructificar, el capítol s’estira per adoptar una forma el·lipsoïdal. Els fruits tenen una estreta corona apical membranos, del centre de la qual surten 5 arestes fines de fins a 1 cm de longitud, molt aparents, provinents de la transformació del calze.
L’escabiosa marítima floreix i fructifica a l’estiu.
L’escabiosa marítima és molt semblant a l’escabiosa (S.columbaria) que viu als prats i clarianes de bosc. S.columbaria es diferencia pel port generalment més gran, pel capítol que es manté esfèric al fructificar i pels fruits amb la corona més ampla però les arestes més curtes.
L’escabiosa marítima, com en general tots els representants del gènere Scabiosa, és una espècie polimorfa. La planta del Bages es classifica actualment com Scabiosa atropurpurea var.amansii, malgrat que s’havia conegut també com Scabiosa atropurpurea ssp.maritima i S.maritima, d’on prové el nom vulgaritzat d’escabiosa marítima.
[fotos Jordi Badia]