




L’estramoni o herba talpera (Datura stramonium) és una planta anual de la família solanàcies coneguda per la seva toxicitat. Les solanàcies acumulen alcaloides, sobretot a les fulles i a les llavors; algunes com la belladona (Atropa belladona), el jusquiam (Hyosciamus albus) i l’estramoni contenen els alcaloides hiosciamina i escopolamina que les fan narcòtiques i verinoses, fins i tot mortals, mentre que els fruits d’altres, com són la tomaquera (Solanum lycopersicum) i l’alberginiera (S.melongena), són comestibles.
L’estramoni és una herba robusta, de tiges cilíndriques i gruixudes de color verd clar que es ramifiquen dicotòmicament fins a un metre d’alçada. Les fulles són també grans, alternes, simples, amb un pecíol relativament curt i un limbe simple, de contorn entre romboïdal i triangular amb lòbuls profunds i aguts al marge i nerviació enfonsada a l’anvers i ressaltada al revers. Les fulles desprenen una olor pútida. Fa grans flors tubulars blanques que neixen solitàries o dues com a màxim a les ramificacions. Aquestes flors es convertiran en una gran càpsula eriçada de pues, inicialment verda, d’un bru clar a l’assecar-se i finalment s’obrirà des de la punta en les seves 4 valves. L’interior, dividit per septes en 4 lòculs, conté una multitud de llavors reniformes ben negres i especialment tòxiques.
L’estramoni finalitza el seu desenvolupament a la tardor. És una planta oportunista que viu als horts i als terrenys fèrtils, descuidats i remoguts de la vora de rius. És originari d’Amèrica, però fa segles que va ser introduït a Europa.
El nom català d’herba talpera prové del seu ús tradicional per mantenir un camp lliure de talps, i a la vegada d’alguns insectes perjudicials. Les fulles de l’estramoni s’havien utilitzat com a cigarret terapèutic contra bronquitis i l’asma pels seus efectes vasodilatador, antiespasmòdic i analgèsic. Cal recordar que el tabac (Nicotiana tabacum) és una altra solanàcia addictiva. L’estramoni és un psicoactiu potent i perillós causant d’intoxicacions per error o per temeritat, al qual se li atribueix un paper destacat en antics rituals de bruixeria.
[fotos Jordi Badia]