El jusquiam blanc (Hyoscyamus albus) és una herba de la família solanàcies que al florir a la primavera posa una nota de color groc entre les runes i les pedres dels murs vells on creix.
El jusquiam blanc és una planta robusta, de fins a mig metre d’alçada, pilosa amb un cobriment lax de pèls llarg i eriçats, més un altre dens de pèls curts i viscosos. Té les fulles grans, totes peciolades, amb un limbe gruixut amb lòbuls triangulars profunds al marge, els nervis amples i ressaltats al revers i el color general verd glauc o grisenc per la pilositat. Les primeres flors surten d’un curt peduncle a l’axil·la de les fulles superiors, mentre que les següents, només als individus més desenvolupats, s’arrengleren sèssils en una espiga alta. Les flors consten d’un calze acampanat acabat en cinc dents, una corol·la simpètala de color groc pàl·lid amb l’interior tacat de violeta o verd fosc que s’obre en 5 lòbuls desiguals, cinc estams soldats a la corol·la i un ovari. El fruit és una càpsula compartimentada interiorment en dos lòculs per una paret vertical.
El jusquiam blanc es diferencia del negre (Hyoscyamus niger), també present a la comarca de Bages, perquè aquest darrer té les fulles més fosques, no agrupa les flors en raïms o espigues i perquè aquestes tenen la corol·la blanquinosa amb un reticle violeta fosc.
Ambdues espècies contenen els alcaloides hiosciamina, escopolamina i atropina, els mateixos que la belladona, que les fan molt tòxiques i a la vegada amb propietats interessants. Utilitzades sovint indistintament, ocupen un lloc destacat a l’etnobotànica europea i a les pràctiques de bruixeria per l’acció psicotròpica. L’ús tradicional que segurament més ha perdurat, almenys a Catalunya, és el d’analgèsic pel mal de queixal. Les fulles de jusquiam es cremaven en un recipient metàl·lic fent anar el fum a la boca oberta de qui patia el mal de queixal per produir anestèsia local, potser en part també general. Per un afortunat atzar, aquesta pràctica suportada amb alcaloides potents i amb mecanisme farmacològic conegut per mitigar el dolor, tenia també el suport de la teoria del signe. El fruit del jusquiam és una càpsula que perd la tapa superior per alliberar les seves petites llavors. Fàcilment es pot identificar la càpsula del jusquiam amb un queixal i les llavoretes de l’interior amb el corcat. Creences, experiència i farmacologia apunten en la mateixa direcció.
[fotos Jordi Badia (1ª i 2ª) i Montserrat Porta (3ª)]