El falciot o falcilla (Apus apus) és un ocell estival, present només des de l’abril fins a l’agost. La majoria de la seva activitat vital té lloc a l’aire. La seva silueta en vol, negra i en forma de falç amb les llargues ales (foto 3ª) -d’on li ve el nom popular de falciot- i el seu xisclet formen part del paisatge estiuenc a la natura i a les ciutats i pobles. Cada capvespre de juny i juliol, al barri Vell de Manresa abocat damunt del riu Cardener, els falciots presenten el seu espectacle de xiscles i vols acrobàtics. El seu nom científic repetit Apus apus, és a dir “sense cames”, fa referència a les petites dimensions d’aquestes, que ni tan sols el poden impulsar per emprendre el vol si cau a terra, on queda fet un manyoc maldestre de plomes. Llavors cal prendre’l amb les dues mans i llençar-lo amunt perquè desplegui les ales i torni a ser l’ocell àgil, funambulista del cel.
El falciot nia, sovint en colònies, en forats alts d’edificis. A la imatge 1ª veiem el niu, fet en una caixa de persiana.
Juntament amb les orenetes (Hirundo rustica), les falcilles són importants consumidors d’insectes que cacen al vol. Noteu, a la foto 4ª, la semblança de la cara del falciot amb la de l’enganyapastors (Caprimulgus europaeus). Malgrat que a vegades els falciots es confonen amb les orenetes per la silueta en vol, en realitat els parents més propers del falciot i del ballester (Apus melba) al Bages són l’enganyapastors i el siboc (Caprimulgus ruficollis).
[fotos Oriol Oms]
- Vegeu l’article Cel de falciots, de Jordi Badia.