Principalment d’abril a setembre són freqüents al Bages dues espècies d’orenetes migratòries que hi nidifiquen: la vulgar (Hirundo rustica) i la cuablanca (Delichon urbicum). Ambdues són grans devoradores de petits insectes voladors i passen els mesos que aquí són freds a zones més càlides del sud -a l’Àfrica subsahariana, en el cas de l’oreneta vulgar.
L’oreneta vulgar és fàcilment diferenciable de la cuablanca perquè té la gola rogenca i les plomes més externes de la cua molt més llargues que les internes. Aquest darrer caràcter, però, no el tenen els exemplars joves, com el de la foto 3ª.
Les orenetes tenen una boca ampla que els és molt útil per capturar els insectes al vol. Rarament baixen a terra, tot i que les dues espècies citades ho fan per obtenir fang per construir els seus nius. Aquests nius tenen formes que recorden una tassa. Normalment es troben formant grups que en el cas de l’oreneta cuablanca poden ser molt nombrosos (de més de 200). Les dues orenetes fan els nius a les construccions humanes, però la cuablanca també fa nius als cingles, el seu hàbitat original. L’oreneta vulgar, a diferència de la cuablanca, defuig els nuclis urbans i ocupa preferentment les zones rurals.
L’oreneta vulgar pot criar dues o tres vegades l’any, amb quatre o cinc ous blancs a cada posta. Els ous són incubats només per la femella, però els polls són atesos pels dos progenitors.
Abans d’emprendre es seu llarg viatge cap a l’Àfrica, les orenetes vulgars s’agrupen en grans bandades que sovint es poden veure reposant sobre els cables elèctrics.