El faune petit (Hipparchia hermione) és un nimfàlid en blanc i negre, quasi indistingible del faune gran (Hipparchia fagi) però de mida lleugerament més petita i, habitualment, amb la banda blanca postdiscal del revers de les ales posteriors més contrastada. També es diferencien ambdues espècies perquè el faune petit té la línea negra postdiscal de les ales posteriors amb un angle marcat a la posició V4 (la vena 4ª començant a comptar des de baix), mentre que al faune gran la forma de la línia és, en aquest punt, més suau. A la imatge s’aprecia aquest detall anatòmic.
Les ales anteriors tenen 2 ocels circulars: un situat prop de l’àpex, gran, negre amb un punt blanc al centre i voltat d’una àrea d’un cert to ataronjat molt pàl·lid, i un altre situat al bell mig de l’àrea postdiscal blanca, petit i íntegrament negre.
El faune petit queda molt ben dissimulat quan es posa a terra entre les pedres o sobre un tronc d’arbre, sobretot si les ales posteriors tapen l’ocel de l’àpex de les anteriors.
Els adults volten entre les flors, sobretot de les de plantes de les famílies labiades i compostes, mentre que les erugues s’alimenten de gramínies. El faune petit sol trobar-se a localitats a major alçada que el faune gran i en ambients més oberts.
[foto Jordi Badia]