La fonollassa groga (Thapsia villosa) és una herba robusta, perenne, de la família umbel·líferes. Les fulles basals són majoria i grans, de contorn triangular, dividides 2 vegades i amb els lòbuls resultants encara crenats d’on resulta una silueta que recorda la fulla d’una hipotètica falguera. L’adjectiu específic villosa fa referència a la pilositat llarga de les fulles. Aquestes fulles neixen d’una arrel engruixuda, com una pastanaga d’interior blanc, l’extracte de la qual s’havia emprat en medicina, probablement amb poc encert. Les fulles caulinars són més petites i amb el pecíol eixamplat en una beina. Cadascuna de les branques de la tija de la fonollassa groga culmina en una umbel·la central d’uns 20 radis, de flors grogues hermafrodites. Als laterals surten umbel·les menors, constituïdes gairebé sempre per flors només masculines que s’assecaran aviat, lògicament sense fructificar. Les umbel·les de la fonollossa groga són molt visitades per tota mena d’insectes. Els fruits de la fonollassa groga (foto 4ª) es caracteritzen per les ales.
La fonollassa groga viu a la part sud-est del Bages, en prats més aviat secs. La seva distribució és més extensa que la de la canyaferla (Ferula communis), una herba parenta de port similar amb la qual es podria confondre; però la tija de la canyaferla, més alta, porta nombroses umbel·les a diferents nivells i més grans les de baix que no pas les de dalt, al contrari de la fonollassa groga, de flors igualment grogues i fèrtils. El fruit alat de la fonollassa groga també la distingeix de la canyaferla. A diferència de la majoria d’umbel·líferes, ambdues grans herbes, la fonollassa groga i la canyaferla floreixen comparativament aviat, al mes de juny; mentre que a l’agost, quan ho fa la resta d’umbel·líferes, elles tindran tota la part aèria ja completament seca.
[fotos Jordi Badia]