El frare del romaní (Orobanche latisquama) pertany a la família de les orobancàcies, una família propera a la de les labiades o lamiàcies, la família a la qual pertany el romaní. La família de les orobancàcies és formada per plantes herbàcies holoparàsites -que no fan la fotosíntesi i obtenen tot el seu aliment d’una altra planta (l’hostatger)- o hemiparàsites -que fan la fotosíntesi i a la vegada parasiten l’hostatger. El gènere Orobanche comprèn tan sòls herbes holoparàsites perennes o anuals.
El frare del romaní és una espècie perenne, que a l’època de l’any desfavorable tan sols manté viva la part subterrània -és, per tant, un geòfit. Obté el seu aliment parasitant a través de les seves arrels les arrels del romaní (Rosmarinus officinalis) i tan sols manifesta externament la seva existència quan produeix les espigues de color vermell violaci destinades a la seva reproducció, que fan de 20 a 40 cm d’alt i comencen a sortir al març. Aquestes espigues, que no es formen tots els anys, porten unes flors amb una corol·la de color púrpura, violaci o rogenc que fa 22-35 mm de llarg i té una forma que recorda la caputxa de l’hàbit d’un frare. Les flors, que s’obren a la primavera, tenen quatre estams lliures que estan soldats a la corol·la i un estigma groc molt aparent.
La imatge 1ª mostra al frare del romaní començant a brotar; la 2ª i la 3ª la tija ja crescuda amb les flors obertes.
El frare del romaní és una planta de distribució iberomagribina i el seu límit de distribució septentrional passa pel nord del Bages.
[fotos Florenci Vallès (1ªi 3ª) i Jordi Badia (2ª)]