El frare d’estepa o margalida (Cytinus hypocistis ssp.kermesinus [= C.ruber]) és una planta paràsita ben estranya. A la primavera, als peus de les estepes blanques (Cistus albidus), surt a la superfície una mena de tija molt curta i carnosa, com un bolet o a un borró cobert d’esquames d’un roig escarlata que, a l’obrir-se, mostraran les flors de pètals blancs. Aquest brot vermell ran de terra amb les flors és tot el que es veu. Si seguíssim el brot subterràniament, veuríem que està implantat damunt de l’arrel d’una estepa, a la qual parasita.
Al Bages, el frare d’estepa es localitza a les àrees de conglomerat de Mura i Montserrat on l’estepa blanca és abundosa; però en canvi el frare d’estepa no és pas gaire freqüent, d’aquí el goig de descobrir-lo.
Existeix a Catalunya una altra subespècie de frare d’estepa amb les esquames i flors de color groc (Cytinus hypocistis ssp.hypocistis) que parasita no l’estepa blanca sinó les estepes de flor blanca (Cistus sp.), però que, per ara, no hem trobat al Bages.
El frare d’estepa és l’únic representant a Europa de la família rafflesiàcies, constituïda tota ella per plantes estrictament paràsites i de distribució majoritàriament tropical.
Les rafflesiàcies fan teixits que penetren a l’interior de la planta hoste, com si es tractés de les hifes d’un fong paràsit. Una rafflesiàcia de les selves de Sumatra i Borneo, Rafflesia arnoldii, ostenta el récord mundial de mida floral amb la seva descomunal flor única de fins a un metre de diàmetre.
[fotos Jordi Badia]