La fritil·lària (Fritillaria pyrenaica [= F.nigra]) és una més, segurament la més bonica, d’entre les plantes de la família liliàcies proveïdes d’un bulb soterrat que els permet de florir espectacularment amb l’arribada de la primavera als prats de sòl prim damunt de codines i vessants de muntanya; com ho són també la tulipa silvestre, la porrassa, el marcet o la calabruixa petita.
Del bulb de la fritil·lària neix una sola tija de poc més d’un pam d’alçada, amb unes poques fulles alternes de forma linear-lanceolada. Aquesta tija porta al capdamunt la flor solitària en forma de gran campana de tèpals lliures de color bru vermellós, sovint amb una banda medial més clara, groga o verdosa, que penja de cara avall del peduncle corbat com un bàcul. En canvi, el peduncle es redreça en temps de fructificació (foto 3ª).
La fritil·lària és una planta dels prats montans i subalpins secs i assolellats que arriba també a les muntanyes mediterrànies. La fritil·lària es troba també al Bages, però només escadusserament a alguns prats dels dos parcs naturals, el de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i, no tan rara, al del massís de Montserrat.
[foto Florenci Vallès (1ª), Marta Queralt López (2ª) i Jordi Badia (3ª)]
- Vegeu l’article Els narcisos han florit, de Jordi Badia.
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer.