Frullania dilatata és una hepàtica foliosa, habitual a les escorces dels troncs de roures i alzines vells i dels arbres de ribera.
En conjunt, Frullania dilatata fa taques circulars ben aplicades a l’escorça de l’arbre que en el millor dels casos poden atènyer uns quants centímetres de diàmetre, de color verd clar que vira a un granat d’elegància decadent si queda assolellat o a un to fosc quasi negre si les condiciones són molt humides. Observant la morfologia de Frullania dilatata al detall, s’aprecia com els seus caulidis s’arrapen a l’escorça i es ramifiquen sovint per ocupar tota la superfície disponible. Els caulidis es fixen al substrat mitjançant rizoides. Aquests caulidis estan plens de fil·lidis circulars o orbiculars, plans, d’1 mm de diàmetre, en disposició alterna en 2 rengleres clares i imbricats. La planta tal com creix mostra els lòbuls dorsals dels fil·lidis; si se n’arranca un trosset i s’observa amb lupa, es veu a la cara ventral un altre lòbul menor, hemisfèric de 0,3-0,5 mm.
A diferència de les molses, els fil·lidis de les hepàtiques folioses es disposen en un sol pla, no pas a tot el volt del caulidi, no tenen cap nervi central ni acaben en punta.
Frullania dilatata sol trobar-se al petit ecosistema que es forma damunt l’escorça rugosa dels roures als boscos ombrívols, entremig de molses i líquens. Frullania dilatata pot créixer també sobre roques silícies humides, però no a la comarca de Bages on les roques són carbonatades.
Frullania dilatata exemplifica l’ordre Jugermannials, el de les hepàtiques folioses, el més extens entre les hepàtiques, molt desconegut entre els botànics perquè requereix sempre l’observació acurada amb lupes o microscopis per treure’n l’entrellat.
[foto Jordi Badia]