La fumària enfiladissa (Fumaria capreolata) és una herba anual de la família papaveràcies que surt als marges de camins entre horts i a la base de murs, en sòls nitrogenats. Les seves tiges flexuoses assoleixen un metre de longitud i mig d’alçada. Les fulles són 2 o 3 vegades pinnaticompostes per acabar en lòbuls oblongs d’aproximadament 5 mm d’amplada, semblants a les del julivert (Petroselinum crispum). De l’axil·la d’algunes fulles arrenca un peduncle amb un raïm de flors que n’ocupa la meitat superior de la longitud o més. Les flors tenen simetria bilateral o zigomorfa com el sarcocapne (Sarcocapnus enneaphylla), no pas radiada o actinomorfa com el pipiripip (Papaver rhoeas), malgrat que actualment es classifiquen totes en una família papaveràcies comuna. La corol·la està constituïda per 4 pètals allargats i desiguals que mantenen la flor tancada malgrat ser lliures: un superior més ample, en forma de volta de canó i continuat a la base en un esperó, dos laterals estrets i un inferior amb l’extrem que sobresurt lleugerament. A més s’hi sumen 2 sèpals de la mateixa consistència que els pètals, de forma triangular amb el marge irregular, com mal tallat, disposats plans i encarats un a cada lateral i més amples que la secció de la corol·la. Aquesta corol·la és blanca o d’un rosa molt pàl·lid, excepte a la punta on té una taca porpra fosc. El fruit és una càpsula arrodonida, menuda i llisa. A la maturitat els pedicels dels fruits es corben.
La fumària enfiladissa és una planta de primavera.
D’altres espècies del gènere Fumaria més comunes a la comarca de Bages són F.officinalis i F.parviflora, ambdues més menudes, no enfiladisses i més pròpies dels conreus.
[fotos Jordi Badia]