La fura o turó europeu (Mustela putorius) és un mustèlid de mida mitjana, més gran que la mostela (M.nivalis) però menor que la fagina (Martes foina). El cos dels adults mesura de 32 a 44 cm de longitud, més uns 10-15 cm de la cua. Els mascles són més grossos que les femelles. El pelatge és de color castany, més clar als costats i fosc, pràcticament negre, a la part ventral. Unes àrees clares a la cara, darrera del musell i darrera dels ulls, permeten diferenciar a primera vista la fura del visó americà (M.vison), mentre que el ventre fosc la diferencia de la fagina. Hi ha una raça o subespècie domèstica, mantinguda en captivitat, de pelatge més clar, anomenada Mustela putorius furo.
La fura és un animal àgil, contorsionista i juganer, de moviments molt ràpids i capaç de ficar-se per forats minúsculs. També és bona nedadora. La fura és un carnívor poc selectiu; els rosegadors i els conills constitueixen les seves preses preferides, però captura i menja igualment aus, amfibis, crancs, cucs i insectes grossos. Les ribes de les rieres semblen ser el seu hàbitat més adequat. Té unes glàndules prop de l’anus que, sobretot en època de zel, secreten una substància pudenta amb la qual marquen el territori –d’aquí el seu nom científic.
La fura ha estat tradicionalment lligada a l’home, en una relació inestable d’amor i odi. Ha estat mantinguda per tenir rates i ratolins a ratlla, per foragitar conills dels caus o com a animal de companyia, a la vegada que se l’ha perseguit pels seus atacs als galliners. Les poblacions de fura fluctuen molt, darrerament clarament a la baixa fins al punt que, en estat silvestre, ha esdevingut un dels carnívors més amenaçats a Catalunya i ha estat declarada espècie protegida. A les comarques del Bages i del Moianès hi ha citacions de dècades enrere, però no en coneixem cap de recent. La seva presència en aquestes comarques és doncs una incògnita. L’expansió del visó americà, que competeix amb la fura pels mateixos recursos tròfics al mateix hàbitat, ha estat en detriment de les poblacions de fura.
[fotos Jordi Badia (1ª) i Montserrat Porta (2ª), d’exemplars en captivitat al Parc d’Animals de Castell de Vernet]