La gambúsia (Gambusia holbrooki [= G.affinis ssp. holbrooki]) és un peix petit, d’una longitud màxima de 40 mm els mascles i 60 mm les femelles, que fàcilment es pot prendre per l’aleví d’una altra espècie.
La gambúsia té el cos molt comprimit, amb el dors més aviat pla en contrast amb el ventre bombat a la meitat anterior, i tot ell cobert d’esquames grans, de forma romboidal, d’un color daurat translúcid amb els marges foscos. Té una única aleta dorsal, en posició endarrerida en relació a l’aleta anal. Les aletes dorsal i caudal tenen punts foscos. Els ulls són grans i circulars. El dimorfisme sexual és remarcable. Les femelles (foto 2ª) són més panxudes i tenen una taca fosca al ventre, davant de l’aleta anal. Els mascles són més petits, menys panxuts i la seva aleta anal és estreta i rígida, transformada en un apèndix per subjectar la femella durant la còpula.
La gambúsia s’alimenta de zooplàncton -copèpodes, cladòcers…- i de petits insectes aquàtics, sobretot de larves de mosquits. Viu en aigües somes amb poc corrent, dolces o salobres.
La gambúsia té fecundació interna i és ovovivípara, dues característiques que fan la reproducció de la gambúsia més productiva que la d’altres peixos competidors. Una femella de gambúsia pareix uns 50 peixets de cop.
La gambúsia és originària de la costa est d’Estats Units d’Amèrica. Al segle XX va ser introduïda en masses d’aigua de la península ibèrica per lluitar contra els mosquits. L’any 1964, la gambúsia fou introduïda a l’estany de Banyoles. Actualment, la gambúsia està distribuïda per la majoria de les conques i masses d’aigua aïllades de les comarques litorals i prelitorals de Catalunya. La gambúsia és realment eficaç per evitar els mosquits; però, en contrapartida, té capacitat invasora per multiplicar-se i desplaçar les espècies de peixos autòctons.
Les imatges són obtingudes l’agost del 2022 a l’estany de L’Agulla (Manresa i Sant Fruitós de Bages). La població de gambúsia a l’estany de L’Agulla és molt nombrosa i l’aigua de l’estany verdosa per l’abundància de fitoplàncton, al temps de prendre aquestes fotos i de publicar aquesta entrada al Medi Natural del Bages. La depredació del zooplàncton per part de la població excessiva de gambúsia podria ser un dels factors que afavoreixen la proliferació del fitoplàncton i, en conseqüència, l’aspecte verdós i opac de l’aigua.
[fotos Jordi Badia]