Gatmaimó

Tamus communis

El gatmaimó (Tamus communis) és una herba enfiladissa, l’única espècie de la família de les dioscoreàcies present a la comarca de Bages. Les dioscoreàcies constitueixen una extensa família de plantes monocotiledònies de distribució tropical que té només al gatmaimó com a representant àmpliament estès a Europa.

El gatmaimó és una herba voluble que, malgrat que pot atènyer uns quants metres, renova completament la part aèria cada any a partir d’un bulb o rizoma soterrat en forma de nap. A la primavera treu llargues tiges verdes, volubles, que s’orienten helicoïdalment. A intervals regulars, esparses, es disposen fulles d’un verd lluent i intens, glabres, amb el pecíol llarg i el limbe en forma de cor, amb nervis paral·lels. Aquestes fulles recorden a les de l’arítjol, però les del gatmaimó solen ser mes grans i, sobretot, no son coriàcies ni espinoses. De l’axil·la de les fulles surten els raïms de flors. El gatmaimó és dioic, amb uns peus masculins i altres femenins. Els raïms de flors masculines són llargs i laxos (foto 2ª), mentre que els de flors femenines són més curts i compactes. Cada flor té 6 tèpals petits, d’uns 4-5 mm i color groc verdós. Depenent del sexe, tindrà 6 estams o bé 3 carpels soldats, i vestigis no funcionals de les peces de l’altre sexe. Els fruits, als exemplars femenins, són una baia esfèrica d’uns 6 mm de diàmetre, primer verda i finalment vermella (foto 3ª amb dues plantes enfiladisses al voltant d’un tronc: una heura i un gatmaimó femella en fruit).

El gatmaimó viu a les bardisses, als herbassars i a l’alzinar amb marfull. Suporta bé l’ombra, de manera que es troba sovint als peus de cingle. És una planta habitual de les canals ombrívoles del massís de Montserrat.

Les dioscoreàcies sintetitzen principis actius farmacològics. L’arrel gruixuda del gatmaimó, ratllada i aplicada en cataplasmes sobre la pell, s’havia utilitzat tradicionalment per tractar-ne les equimosis, els petits vessaments d’artèries capil·lars. Però el gatmaimó és una planta tòxica, d’ús perillós, que fàcilment provocarà dermatitis.

[fotos Jordi Badia (1ª i 2ª) i Xavier Busquet (3ª)]