El ginebre (Juniperus communis ssp.communis var.communis) és un arbrissó que no acostuma a superar els 6 m, sovint de port arbustiu, similar al càdec (Juniperus oxycedrus), però generalment més dens. El càdec té a la cara superior de les fulles dues bandes blanques separades clarament pel nervi central verd, mentre que el ginebre presenta una sola banda blanca central. Ambdues espècies també es diferencien pel color i la mida dels fruits madurs -els del càdec són rogencs i mesuren de 6 a 12 mm, mentre que els del ginebre són de color blau fosc i mesuren de 5 a 9 mm-, però aquesta diferència tan sols es pot apreciar en els exemplars femenins perquè tant el càdec com el ginebre són espècies dioiques, amb individus que tan sols fan flors femenines i individus que tan sols en fan de masculines.
La foto 2ª mostra el detall d’un exemplar mascle en flor; la 3ª i la 4ª exemplars femella amb els fruits -més pròpiament anoments gàlbuls, ja que el ginebre és una gimnosperma i aquests suposats fruits corresponen al que seria una pinya d’un pi-, de color blau violaci. Tant els gàlbuls del ginebre com els del càdec s’utilitzen en la fabricació de ginebra, però els del ginebre són més aromàtics.
Al Bages el ginebre creix sobretot en zones on la vegetació potencial és la roureda i se’l pot trobar en boscos, matollars i prats. Popularment, tant Juniperus communis com Juniperus oxycedrus al Bages es coneixen amb el nom de ginebre. El càdec és una espècie de distribució mediterrània que tolera molt bé la sequera, mentre que al ginebre se’l pot trobar a la major part d’Europa, però defuig les zones massa seques. A la serra del Ginebral, que pertany al terme de Rellinars (Vallès Occidental) però és a tocar del Bages, hi abunden els càdecs. Segons els diccionaris, d’una població de ginebres se n’ha de dir ginebreda o ginebrar (no ginebral) i d’una bosquina en què domina el càdec se n’ha de dir cadequer. Al Bages és fàcil trobar cadequers, especialment al quadrant sud-oest de la comarca. El càdec, després de cremar-se, rebrota de soca, en canvi, el ginebre, com els pins autòctons, no és capaç de rebrotar després de patir el pas de les flames. Per eliminar els ginebres que envaeixen les pastures n’hi prou amb cremar-los. Això s’ha fet sovint amb els ginebrons, la subespècie de forma nana dels ginebres dels prats de muntanya.