Ginestera blanca

Retama monosperma

La ginestera blanca o ginesta de flor blanca (Retama monosperma) és un arbust genistoide alt i voluminós, semblant a la popular ginesta (Spartium junceum) i encara més a la ginesta vimenera (Retama sphaerocarpa), però amb les flors blanques.

Les tiges de la ginestera blanca són d’un verd grisenc, estriades, i en bona part primes i pèndules. Les fulles són només vestigials; la fotosíntesi va a càrrec de les tiges verdes. A començaments de primavera poden sortir algunes fulles que cauen aviat, formades per un sol folíol lanceolat de 4-8 x 0,7-1,0 mm. També a començaments de primavera la ginestera blanca s’omple de flors que neixen en feixos, amb peduncles curts. Les flors tenen la simetria bilateral i la morfologia característica de les flors papilionàcies, petites però nombroses i bellament acolorides amb el calze granat i els pètals blancs. El fruit és un llegum ovoide d’1 cm o poc més, inicialment amb les beines verdes, llises i acabades en un mucró, i finalment marrons, rugoses i sense el mucró que ja haurà caigut (foto 3ª). El llegum conté una sola llavor en forma de mongeta -d’on prové l’adjectiu específic monosperma-, excepcionalment dues.

L’àrea de distribució original de la ginestera blanca comprèn com a mínim la costa atlàntica del sud-oest ibèric, a les províncies de Cadis i Huelva. A més, per la seva espectacular floració la ginestera blanca s’ha utilitzat en jardineria, i per la seva capacitat per viure en indrets inhòspits i en sòls pobres i sorrencs s’ha plantat per fixar dunes i talussos de carreteres. Les poblacions de ginestera blanca del litoral mediterrani de la península ibèrica, i sens dubte les catalanes, semblen ser subespontànies. A la comarca de Bages, hem observat la ginestera blanca creixent de manera subespontània al capdamunt del barri manresà de Cal Gravat, a la parcel·la estreta limitada entre l’institut de batxillerat Cal Gravat i la carretera C-55 o ronda de Manresa, provinent de l’enjardinament d’aquesta àrea durant la construcció de la carretera a la dècada del 1980.

[fotos Jordi Badia]