La gírgola de pi (Paxillus panuoides [= Paxillus acheruntius, Tapinella panuoides]) és un bolet que recorda la gírgola comestible o orellana (Pleurotus ostreatus) cultivada i comercialitzada, de la qual es diferencia sobretot pel seu color beix o argilós, poc contrastat entre la cutícula de la cara superior i les làmines de la inferior.
La gírgola de pi surt en grup de cossos fructífers superposats directament damunt de soques tallades o branques grosses caigudes de pi o esporàdicament d’altres coníferes. Té forma de ventall amb el marge involut o de cullera amb un mànec lateral curt, no pas un peu ben delimitat, per on s’insereix al tronc. Les làmines són molt decurrents sobre aquest presumpte peu on es mantenen paral·leles, mentre que prop del marge poden ramificar-se.
El cos de la gírgola de pi és més gruixut que el de la gírgola. La carn interior, entre la cutícula i les làmines, és d’un to blanquinós pàl·lid que pren un matís violaci quan es talla.
La gírgola de pi apareix a la tardor damunt la fusta en descomposició de qualsevol espècie de pi.
La gírgola de pi es considera comestible mediocre, però amb dubtes causats potser per confusions amb espècies properes tòxiques. En qualsevol cas, la gírgola de pi no és apreciada com sí que ho són la gírgola (Pleurotus ostreatus) i la gírgola de panical (Pleurotus eryngii).