La gralla (Corvus monedula) és un còrvid que de lluny sembla negre, però que vist de prop es veu més grisós, sobretot al clatell, el pit i l’esquena.
Té un característic ull de color blanc a gris pàl·lid i la mida d’un colom urbà. És de dimensions semblants a la gralla de bec vermell (Phyrrocorax phyrrocorax) i la gralla de bec groc (Phyrrocorax graculus), però més petita que la cornella (Corvus corone) i, per descomptat, que el corb (Corvus corax).
Sovint cria en pobles i ciutats, però també ho fa en zones de conreus, cingleres, etc. La seva veu és un inconfusible “txac”. Aquest còrvid està en una clara regressió a Catalunya. Entre els anys 1980 i 2000 va desaparèixer de la meitat de les zones on era present, i la seva població va minvar molt. A mitjan de la dècada de 1990 va desaparèixer de Manresa, on havia format colònies a l’església de la Seu i a la de Crist Rei. Es creu que el seu declivi va lligat a un conjunt de causes diverses, com el control d’abocadors, la persecució, l’eliminació dels forats on fer nius en edificis, la regressió dels guarets, les dificultats de les colònies petites per subsistir, etc.