El gripau corredor (Epidalea calamita [= Bufo calamita]) és possiblement el gripau més abundant al Bages. Les femelles arriben a fer de 5 a 8 cm de llarg i els mascles de 4 a 7 cm. Com el seu nom indica, pràcticament no salta i normalment no camina, sinó que es desplaça fent petites corregudes. És de coloració oliva, grisa o marró, amb taques sempre més fosques i, normalment, una línia vertebral de color groc viu. Presenta berrugues ovalades i disperses al dors, i dues glàndules paròtides -una darrere de cada ull- que són paral·leles entre elles. Quan aquestes glàndules són comprimides, produeixen un verí irritant que serveix com a defensa dels depredadors. Té l’iris dels ulls de color daurat. Es diferencia del gripau comú (Bufo spinosus) perquè és més petit, pel color de l’iris (coure en el cas del gripau comú), per la ratlla vertebral groga i per la disposició paral·lela de les glàndules paròtides (obliqua en el cas del gripau comú). És de costums terrestres -només va a l’aigua per reproduir-se- i d’activitat crepuscular i nocturna. S’alimenta d’artròpodes. Canta de nit, usualment en cors, i comença a fer-ho poc abans de la posta del sol. El seu so és un crit gutural, audible des de ben lluny, que dura un o dos segons i s’interromp bruscament.
De novembre a febrer, aproximadament, hiverna amagat sota pedres o en forats. L’acoblament té lloc just després del final de la hibernació i es pot repetir fins al començament de la tardor. Cada femella fa una posta formada per un llarg cordó gelatinós que conté de 3000 a 4000 ous negres que mesuren al voltant d’1,5 mm de diàmetre (foto 1ª). Quan aquests ous tenen entre 4 i 6 dies, s’obren, i d’ells surt una larva que inicialment no té aspecte de capgròs, sinó que recorda més aviat un peix (foto 2ª). Al cap de 3 dies de l’eclosió, aquesta larva ja té l’aspecte típic i fa al voltant de 7 mm de llarg (foto 3ª). Els capgrossos del gripau corredor s’assemblen força als del gripau comú. Són negres, tenen els ulls situats a la part superior del cap i arriben a fer, com a màxim, uns 23 mm de llarg. El cos dels joves, just després de finalitzar la metamorfosi, té una longitud d’entre 10 i 15 mm. El gripau corredor normalment viu de 6 a 10 anys, però la longevitat màxima registrada és de 16 anys.
És present a l’oest i al centre d’Europa, fins a la Rússia occidental i les illes Britàniques. No es troba a les illes Balears ni tampoc al sud dels Alps. No resisteix el fred de l’alta muntanya i tolera les aigües salabroses i els climes secs millor que el gripau comú.
Les 4 últimes corresponen a animals adults, per ordre de creixença. La foto 5ª és d’un gripau corredor encara petitó, la 6ª d’un exemplar de mida mitjana i la 7ª un gripau corredor adult gros, més fosc del que és habitual i amb la línia vertebral groga molt poc marcada, i amb el cos inflat com a resposta defensiva a una possible agressió. La foto 8ª mostra l’amplexus o còpula.
[fotos Florenci Vallès (1ª, 2ª, 4ª i 6ª), Jordi Badia (3ª, 5ª i 7ª) i Ferran Fitó (8ª)].
- Enllaç a l’informe Seguiment del tòtil i d’altres amfibis a Manresa – 2019, de Ferran Fitó.
- Vegeu l’article Els amfibis se la juguen, de Florenci Vallès.
- Vegeu l’article Els amfibis en declivi, de Jordi Badia.