L’herba de cinc nervis o plantatge de morro d’ovella (Plantago lagopus) és un plantatge anual de mida petita que apareix als prats menuts que a la primavera es formen als terrenys secs i assolellats amb sòl escàs i feblement nitrogenat de vores de camins i d’àrees urbanes.
Plantago lagopus té l’aspecte del més conegut i abundós plantatge de fulla estreta (Plantago lanceolata), però se’n diferencia clarament pel seu port menor, per l’espiga més curta i per ser una planta pilosa, sobretot a la inflorescència. A més, P.lagopus és una planta anual que fa una única roseta basal, mentre que P.lanceolata pot viure més d’un any i disposar de rizomes enllaçant diverses rosetes de fulles.
Les fulles de P.lagopus, totes basals, tenen un limbe lanceolat de fins a 15 cm de longitud per uns 2 cm d’amplada màxima, llargament atenuat cap al pecíol indistint i amb marges enters. En aquest limbe foliar destaquen 3-5 nervis paral·lels, els més externs arquejats seguint la forma del marge, i la presència de pèls blanquinosos a ambdues cares i al marge. De la roseta basal neixen també peduncles florals més llargs que les fulles, d’uns 25 cm d’alçada per 1 mm de diàmetre, verds, estriats i amb pilositat blanca aplicada. L’espiga té forma ovoide o oblonga d’uns 2 cm d’alçada normalment, tot i que s’allarga fins a 3-4 cm al final del seu desenvolupament. L’espiga té aspecte blanquinós per la pilositat abundosa i sedosa a les bràctees i als sèpals. La corol·la acampanada està constituïda per 4 pètals escariosos soldats per les bases. Igual com en P.lanceolata, també la floració de P.lagopus segueix una onada que puja de baix a dalt de l’espiga i que la corona de flors amb els estams blanquinosos penjants, portats per filaments prims i tremolosos, posa de manifest. Per sobre de la corona de flors obertes l’espiga té aspecte blanquinós per la pilositat de la cara externa dels sèpals de les flors encara tancades; en canvi, per sota l’aspecte de l’espiga és marronós degut al color de la corol·la escariosa de les flors que ja s’han obert.
P.lagopus és una planta molt poc citada a les comarques de Bages i de Moianès, la presència de la qual ha de ser recent i localitzada a les àrees més humanitzades.
[fotos Jordi Badia]