L’herba de l’esparver (Hieracium murorum) és una herba perenne de la família Compostes amb capítols de flors grogues totes ligulades.
El gènere Hieracium té una gran complexitat de formes que, depenent de criteris d’autors, es classifiquen a nivell d’espècie o d’unitats subespecífiques. Aquesta complexitat resulta de la combinació de les seves dues capacitats de formació de llavors funcionals: mitjançant l’apomixi -és a dir llavors que no han passat per meiosi, pol·linització i fecundació, sinó que l’òvul s’ha desenvolupat en llavor per procés asexual- que tendeix a constituir poblacions homogènies, genèticament idèntiques i separades d’altres poblacions, i mitjançant el procés sexual normal amb pol·linització creuada i amb una particular facilitat per a la hibridació. Entre els botànics europeus hi ha la figura de l’hieraciòleg, aquell qui intenta treure l’entrellat entre la diversitat dels Hieracium. A Catalunya, l’àrea de distribució de la majoria de formes de Hieracium es restringeix a l’àrea pirinenca i subpirinenca, però n’hi ha també a la flora de les comarques de Bages i de Moianès.
H.murorum pertany al grup dels Hieracium anomenat fil·lòpodes no foliosos, que comprèn aquells de floració preferentment primaveral i que, al temps de florida, disposen d’una roseta de fulles basals grans i d’una tija del voltant de mig metre d’alçada, afil·la o amb una única fulla caulinar. La tija culmina en diversos capítols de flors ligulades grogues disposats vagament en corimbe mitjançant peduncles arquejats. Les fulles basals d’H.murorum tenen pecíol i limbe vagament ovat d’uns 8 cm de longitud per 3 d’amplada amb dents barroeres i espaiades al marge, amb pèls blancs, llargs i fins abundosos al pecíol i al revers del limbe, mentre que l’anvers és glabrescent i ocasionalment amb alguns pèls o maculat de taques fosques. Aquests pèls blancs són presents també a la tija. La tija i els pecíols poden tenir matís vinós. Els peduncles florals disposen a la base d’una bràctea el·líptica de 3-10 mm de longitud. Els capítols, en nombre de 3-6, tenen un involucre de bràctees llargues i estretes amb pèls blancs i pèls glandulosos negres i eriçats que descendeixen pels peduncles i la part alta de la tija.
H.murorum és una de les formes més comuna i més característica d’Hieracium, d’aquí que s’hagi convingut en anomenar-lo en català herba de l’esparver. La classificació més fina d’H.murorum en formes subespecífiques és un món enrevessat en el qual no gosem entrar.
L’herba de l’esparver es troba florida al maig a les clarianes i als marges de camins forestals d’orientació obaga, en indrets frescals, sovint sobre talussos terrosos. Els exemplars de les imatges provenen de la població de l’obaga del Talló (Castellgalí).
[fotos Jordi Badia]