L’herba de Sant Llorenç (Astragalus monspessulanus) és una planta acaule, vivaç, de la família de les papilionàcies. Fa un rizoma d’on neixen, distanciades o en rosetes, fulles compostes imparipinnades amb 10-20 parells de folíols ovats, glabres i lluents a l’anvers i amb una possible pilositat curta al revers. Del mateix rizoma surten també peduncles florals gruixuts, més llargs que les fulles, que a la part de dalt porten un glomèrul amb nombroses flors, inicialment dens i el·líptic, finalment més lax i allargat. Les flors són llargues, estretes i amb intensitat de color variable als pètals, des del violeta o el purpuri intens, al rosa més habitual i fins al groc o al to esblanqueït. El llegum, d’uns 3 cm de llarg i sense pèls, es corba en forma de falç.
L’herba de Sant Llorenç viu sobretot a les joncedes, però pot trobar-se a tota mena de prats i brolles, com el citís platejat (Argyrolobium zanonii), i fins i tot en ambients rocosos. Té distribució extensa a Catalunya. Al Bages és molt comuna.
[fotos Efrem Batriu (1ª) i Jordi Badia (2ª)]