L’herba de santa Bàrbara (Barbarea vulgaris) és una crucífera perenne, habitualment de més de 50 cm d’alçada, que creix als sòls entollats de la vora de torrents i rieres.
Destaca pels seus colors intensos, verd a les fulles i a les tiges glabres i estriades, i groc als pètals de les seves nombroses flors al mesos d’abril i maig. Les fulles de la base són compostes lirato-pinnades, irregulars amb el lòbul terminal molt més gran que els laterals, mentre que les de la tija són simples, de limbe entre triangular i romboïdal amb el marge lobulat. La tija principal es ramifica abundosament en branques que acaben en un raïm de flors. Aquestes flors llueixen un groc viu més propi d’un ranuncle que no pas d’una crucífera, amb els 4 pètals lliures i disposats en creu, ara sí com és característic de les crucíferes. El fruit és una síliqua relativament gruixuda, de 2-3 cm de longitud, que es manté erecta (foto 5ª).
L’herba de santa Bàrbara es troba a la vora de rierols d’aigua neta al Bages, particularment als de la capçalera de la riera de Calders.
[fotos Jordi Badia]