L’herba presseguera (Polygonum persicaria) és una planta característica d’indrets temporalment entollats i amb llot al fons, a tocar de basses, sèquies o rius. És anual, tot i que voluminosa amb les seves tiges nuoses, sovint rogenques i en ziga-zaga que tan aviat arrelen de nou com s’enlairen mig metre amunt. L’herba presseguera pertany a la família poligonàcies; ho descobreixen les òcrees, unes beines papiràcies que envolten la tija allà on neix la fulla. Les òcrees de l’herba presseguera tenen nervis verticals que despunten per dalt transformats en cilis, un caràcter que diferencia l’herba presseguera vera (P.persicaria) de P.lapathifolium, una espècie semblant que viu als mateixos ambients, tot i que és menys freqüent a la comarca de Bages.
Les fulles de l’herba presseguera tenen pecíol curt i limbe lanceolat de fins a 15×2 cm amb l’amplada màxima al mig, amb marges poc regulars i quasi sempre amb una característica taca negra al centre. Per la forma i la consistència blana, aquestes fulles recorden a les del presseguer, fet al qual al·ludeix l’adjectiu específic persicaria i per mimetisme el nom en català.
Després de créixer vegetativament durant la primera meitat de l’any, l’herba presseguera floreix a la segona meitat. Fa espigues d’uns 2 cm de llarg, atapeïdes de flors petites, ovalades i tancades d’uns 2 mm. A aquestes flors els falta el calze; tenen 5 tèpals rosats que protegeixen els 5 estams i l’ovari. El fruit és petit com la flor, sec, negre, llis i lluent i de forma variable com una llentia o bé inflat i amb tres arestes.
L’herba presseguera és freqüent a les vores d’aigua que no sigui freda ni massa neta, unes condicions que a la comarca de Bages es donen sobretot al Pla.