L’herba rodona (Koeleria vallesiana [= K.setacea]) és una gramínia vivaç que arriba als dos pams d’alçada en temps de florida. Fa una tofa de fulles basals glauques, molt estretes i amb la base inflada per l’acumulació de beines de fulles seques, d’on surten les tiges d’1 mm de diàmetre amb fulles caulinars planes, de 3 mm d’amplada, amb una lígula curta i membranosa. Les tiges estan coronades per una panícula amb aspecte d’espiga erecta, d’uns 5-7 cm d’alçada i 0,8-1,2 cm d’amplada. Just a la base de l’espiga, la tija pot ser una mica sinuosa en comptes de ben lineal. Aquesta espiga té colors bigarrats clars, verd, palla i algun matís violeta; és densa, quasi compacta, amb nombroses espiguetes amb pedicels curts, cadascuna amb 2 o 3 flors. Les glumes i glumel·les són en part verdes i en part escarioses. No hi ha arestes. En conjunt, l’espiga mostra un aspecte cilíndric, d’aquí el nom popular català d’herba rodona.
L’herba rodona és una planta de terrenys calcaris secs, que a Catalunya ocupa un rang altitudinal molt extens, des del pre-litoral fins a l’estatge alpí. Al Bages és freqüent a les brolles i als prats eixuts, i en particular a la part alta dels massissos de conglomerat de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l’Obac.
[fotos Jordi Badia]