Idaea degeneraria és una arna de la família Geometridae, una de les més comunes entre les nombroses espècies incloses al gènere Idaea: 90 espècies al catàleg de Fauna Ibèrica del CSIC, i 62 al catàleg de la biodiversitat de Catalunya, de Jordi Dantart. Tanta diversitat espanta.
Les Idaea són arnes d’uns 15-20 mm d’envergadura alar, piloses, de color beix discret i decorades amb motius de tons foscos i formes concèntriques concordants entre les ales anteriors i posteriors esteses, com la imatge dels anells de creixement d’un tronc d’arbre tallat.
Idaea degeneraria té color variable entre el beix clar -com l’exemplar de la imatge- i el marró. Es caracteritza per la presència d’un punt fosc a l’àrea postdiscal de cada ala, en total 4. Té a més un semicercle fosc que engloba els punts de les ales anteriors i deixa fora els de les posteriors i que pot separar les ales en dues tonalitats: fosca a l’interior i clara a l’exterior del semicercle. Aquest semicercle, però, és molt poc palès a l’exemplar de la imatge. També pot tenir 3 línies sinuoses a l’àrea submarginal. El marge té un serrell llarg del mateix color beix; en canvi, la costa -el marge superior de les ales anteriors- és llis i dona la sensació de tenir una barnilla com la d’un paraigües o d’una ala de ratpenat. L’àpex de les ales anteriors és força agut.
Les erugues d’Idaea degeneraria tenen dos tons de marró delimitats amb nitidesa, clar al dors i fosc al ventre. El seu estil d’avançar és el característic moviment d’apamar de les erugues dels Geometridae. S’alimenten de fulles fresques de moltes espècies d’herbes.
Les dates de les observacions d’adults fan pensar que és una espècie bivoltina, amb pics de presència als mesos de maig i d’agost, amb una davallada al juny i juliol.
[foto Jordi Badia, identificació Jordi Dantart]