La indiana, indianes o fadrins-i-fadrines (Aster sedifolius) és una herba perenne, evidentment de la família compostes o asteràcies, de florida espectacular ben entrada la tardor quan cap altra flor li fa ombra per ser, indiscutiblement, la més bonica del prat. Com d’altres espècies del gènere Aster, algunes de les quals plantades als jardins, els capítols combinen flors tubuloses de color groc ataronjat al centre, grosses i fèrtils, amb unes poques flors amb lígula de color lila, estèrils, al volt. Aquest contrast de colors, al qual els capítols de la indiana afegeixen el propra de l’extrem de les bràctees i de les flors encara tancades o ja fecundades, és certament atractiu. Les fulles són estretes, quasi linears, amb tres nervis paral·lels.
La indiana viu als fenassars i joncedes. Té una distribució capriciosa al Bages. Es troba a diverses localitats, majoritàriament de la meitat occidental de la comarca, on és abundosa; tanmateix inexplicablement falta als prats de moltes més. La floració de la indiana assoleix el punt àlgid als mesos de setembre i octubre.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª i 3ª) i Marta Queralt López Salvans (4ª)]