L’ínula montana o herba del mal estrany (Inula montana) és una herba perenne de la família Compostes, de fins a 30 cm d’alçada, amb tiges i fulles piloses i blanes, com de vellut. Aquestes fulles són oblongo-lanceolades, més grans les basals que no les caulinars, verdes a l’anvers i blanquinoses pel precobriment de pèls al revers. Les tiges acaben en un capítol vistós, normalment solitari, de flors grogues; les exteriors ligulades, les centrals en tub.
L’ínula montana viu als prats rocosos, als quals acoloreix de groc amb la seva florida a ple estiu.
Sovint aquesta espècie s’ha denominat confusament àrnica i fins s’ha utilitzat en herbolaris, però no és pas l’autèntica àrnica (Arnica montana) que viu a més altitud que les terres del Bages.
[fotos Efrem Batriu (1ª) i Jordi Badia (2ª i 3ª)]
- Vegeu altres espècies del mateix gènere Inula: l’olivarda (l.viscosa), I.conyza, I.heleniodes i I.salicina, i del gènere proper Jasonia: el te de roca (J.saxatilis) i la rabasseta (J.tuberosa).
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer.