Jonc marí

Juncus maritimus

El jonc marí o marítim (Juncus maritimus) té fulles i tiges cilíndriques acabades en punxa poc vulnerant, d’uns 2 mm de diàmetre i, com a màxim, de prop d’un metre d’alçada. La inflorescència és en posició apical, malgrat que una bràctea de longitud similar a la de la inflorescència sembla continuar la tija. A finals d’estiu, la inflorescència madura es mostra poc compacta, amb nombroses flors amb tèpals de color de palla.

El jonc marí tolera concentracions de sal a l’aigua tan altes com les de l’aigua de mar. El seu hàbitat són els sòls inundats d’aigua salobre o salada del litoral i de les àrees endorreiques del centre de la depressió de l’Ebre. Al Bages, malgrat no ser una comarca litoral ni del centre de la depressió de l’Ebre, trobem també jonqueres de jonc marí al torrent Salat d’Avinyó on són preses les fotos i als trams salinitzats pels lixiviats dels runams salins de la mineria de potassa de les rieres de Conangle (Balsareny), Riudor (Santpedor), Bellver (Callús) i Hortons (Súria).

[fotos Florenci Vallès (1ª i 2ª) i Jordi Badia (3ª, 4ª i 5ª)]