El jusquiam negre (Hyoscyamus niger) és una herba robusta de ben bé mig metre, biennal i molt tòxica, tal ho són també la belladona (Atropa belladona) o l’estramoni (Datura stramonium), totes elles plantes de la família solanàcies. Alerta doncs amb el jusquiam negre.
El jusquiam negre és ple de pèls llargs i blancs i fa una olor desagradable, com per dissuadir intromissions. Té fulles grans i abundoses, de limbe vagament triangular amb lòbuls pinnats aguts, grans, desiguals i de contorn també triangular, i amb nervis blancs i amples, molt visibles. La mida de les fulles decreix de baix a dalt; les fulles de la roseta basal poden arribar als 20 cm i tenen pecíol, mentre que les superiors són molt menors i sèssils.
A la part alta de la tija neixen les flors capcotes, sense peduncle, als angles d’una ziga-zaga que mira cap a un mateix costat i on les flors queden disposades en dues rengleres que divergeixen en un gir d’uns 60º. Aquesta particular disposició s’evidencia a la fructificació, quan la tija s’ha estirat completament. Les flors tenen simetria quasi radiada i mesuren 2-3 cm de diàmetre. Tenen un calze acabat en 5 sèpals aguts que al fructificar esdevindran espinosos i una corol·la simpètala, curta i ampla que s’obre en 5 lòbuls arrodonits. La corol·la és d’un groc clar amb un reticle de venes ressaltades d’un violeta que s’intensifica, vessa de les venes i s’expandeix al centre de la corol·la que queda quasi negra; d’aquí els apel·latius de jusquiam negre i d’Hyoscyamus niger en contraposició al jusquiam blanc o Hyoscyamus albus que no té la corol·la tan tintada. A l’interior de la flor hi ha 5 estams desiguals amb anteres violetes i un ovari que es transformarà en una càpsula ampla al fons del calze, anomenada pixidi. El pixidi té dos compartiments i una tapa que cau al temps oportú per deixar sortir les llavors que concentren els alcaloides tòxics.
El jusquiam negre és una herba dels terrenys remoguts i nitrogenats de l’estatge montà. Al Bages, el jusquiam negre és menys comú que el jusquiam blanc (H.albus), apareix només ocasionalment per la meitat nord de la comarca. Al ser una planta biennal d’ambients inestables, les poblacions fluctuen d’un any a l’altre.
El principi actiu principal del jusquiam negre és la hiosciamina. En farmàcia s’utilitza com a sedant per anestesiar el dolor, calmar l’agitació involuntària del Parkinson o facilitar el son. Existeix la tradició secular de cremar fulles de jusquiam negre i dirigir el fum a través d’un embut cap a la boca per fer passar el mal de queixal, com recorda el seu nom popular alternatiu d’herba queixalera. La tradició també lliga el jusquiam negre amb ungüents de bruixeria. Realment, el jusquiam negre és actiu. El jusquiam blanc conté els mateixos alcaloides tòxics que el negre, però a menor concentració.
[foto Jordi Badia]