El llangardaix comú o ocel·lat (Lacerta lepida [= Timon lepidus]) és un saure de la família dels lacèrtids, que inclou sargantanes i llangardaixos. Encara que normalment no supera els 60 cm de llarg, pot arribar a una longitud de 90 cm, per la qual cosa és l’espècie més grossa dins de la seva família, i també és el saure més gros d’Europa. Els adults tenen el dors verd, o gris o bru, especialment al cap i a la cua, amb un reticulat negre que dibuixa damunt el fons una mena de rosetes interconnectades; presenten unes taques blaves més o menys patents als flancs i tenen el ventre i la gola groguencs o verdosos. Les femelles són una mica més brunenques i no tenen les taques blaves tan marcades, i els animals molt vells presenten un aspecte negrós.
L’exemplar de les fotos 1ª i 2ª és un mascle adult. Les cries, com l’exemplar de la foto 3ª, tenen la cua vermellosa i fan clarament honor a l’adjectiu ocel·lat, perquè tenen ocels blancs o grocs de vora fosca. Els ulls i els orificis auditius de les cries són més grossos que els dels adults en relació amb la mida del cap .
El llangardaix ocel·lat viu preferentment en terrenys secs, entre mates i arbustos, on s’alimenta d’insectes grans i fins i tot d’algun vertebrat petit que atrapa entre les seves mandíbules potents, i de fruita. Aquest llangardaix és propi de la península Ibèrica, el sud de França, el nord-oest d’Itàlia i el nord-oest d’Àfrica.