Acrida ungarica, conegut amb el neologisme de llangot nassut, és un llangot amb el cos i el cap allargats que es dissimula perfectament entre les gramínies. El cap té forma de triangle estret, disposat en una lleugera inclinació cap amunt en relació al cos i coronat pel parell d’antenes de base més ample que la punta que s’hi integren perfectament. Els ulls estan situats gairebé al capdamunt del cap, mentre que la boca s’obre molt avall, quasi entre el primer parell de potes. Les femelles arriben a mesurar 75 mm de longitud, mentre que els mascles no passen dels 50 mm.
El color varia; habitualment són verds, però també poden tenir franges longitudinals de color palla (fotos 5ª i 6ª) o un to gris o bru fosc. Malgrat la seva mida, el llangot nassut és difícil de veure quan es psoa entre les gramínies.
Acrida ungarica és quasi idèntic a Truxalis nasuta; es discriminen per les ales voladores: incolores i transparents a Acrida ungarica i amb una sufusió o pigmentació morada a la base a Truxalis nasuta. Però aquest caràcter no existeix a les nimfes ni s’observa a la majoria de fotos dels adults. A la península ibèrica, Acrida ungarica es distribueix amb preferència pel litoral mediterrani, mentre que Truxalis nasuta és més propi de l’interior peninsular, tot i que algunes citacions poden estar confoses. Els adults d’Acrida ungarica es troben durant la segona meitat de l’any, mentre que els adults de Truxalis nasuta tenen el seu màxim al mes de juny. La presència de Truxalis nasuta a les comarques de Bages i Moianès és encara dubtosa, podria haver-se confòs amb Acrida ungarica.
Les imatges 1ª i 2ª mostren un exemplar femella –per la longitud i per l’extrem agut de l’abdomen- en fase de nimfa per les ales poc desenvolupades però ja en un dels darrers estadis. Les imatges 3ª i 4ª mostren un exemplar també femella, però ja adulta. Noteu a la foto 3ª es dissimula entre les herbes gramínies i a la foto 4ª la forma del cap amb la boca en posició endarrerida, més propera al primer parell de potes que no pas als ulls.
[fotos Pere Moraleja (1ª i 2ª), Florenci Vallès i Jordi Badia (3ª i 4ª) i Jordi Badia (5ª i 6ª)]
- Vegeu l’article Cripsi, de Jordi Badia.