La llengua de bou blanca (Hydnum albidum) és un trencadís bolet comestible bastant apreciat que s’acostuma a trobar formant grups densos semienterrats. Deu al seu nom al recobriment d’agulles que té a la part inferior del barret.
És un bolet tardà que, si no es produeixen glaçades fortes, pot continuar naixent al llarg del mes de desembre.
Viu tant a les pinedes com als alzinars, en terrenys calcaris.
[fotos Florenci Vallès (1ª) i Jordi Badia (2ª)]
Les arrels de la majoria de plantes augmenten molt la seva superfície de captació d’aigua amb sals minerals gràcies a les micorizes, que no són res més que filaments (hifes) dels fongs que fan aquest servei a la planta a canvi d’aliment. La dependència que tenen els pins respecte les micorizes és total perquè el seu sistema radicular amb una ramificació fina poc desenvolupada no els permet viure a la natura sense els seus fongs associats. La majoria de bolets comestibles que s’acostumen a collir al Bages neixen a la tardor i, com l’espècie que exposem, són òrgans reproductors de fongs formadors de micorizes amb els pins.