La lleteresa o lletera, vera o vesquera (Euphorbia characias subsp. characias) és un arbust perenne, pluricaule, amb les tiges sense ramificar, de prop d’1 cm de diàmetre i d’1 m d’alçada, de color rosa o granat, fulloses a la meitat superior i nues, amb les cicatrius de les fulles caigudes gravades a la meitat inferior. Aquestes fulles són de color blavís, glauques, estretes i obovades, atenuades vers un pecíol inexistent. A la primavera, les tiges s’estiren per donar cabuda a les flors. Les flors es formen en una inflorescència ben particular de les lletereses denominada ciati. Aquests ciatis neixen a les axil·les de les fulles més altes i coronen la tija en umbel·la. Cadascun dels ciatis florals consta d’un ovari rodó que es transformarà en càpsula, 4 glàndules en forma de mitja lluna i de color bru fosc en el cas de la lleteresa vera, uns minúsculs estams i unes bràctees verd clar, de forma ovada a la lleteresa vera.
Si es trenquen les fulles i sobretot les tiges, en brolla un làtex blanc irritant a la pell. Degut a aquest làtex vulnerant, les lletereses són respectades pel ramat. La saviesa popular atribueix al làtex de la lleteresa vera la propietat d’eliminar berrugues de la pell.
La lleteresa vera o vesquera viu en ambients assolellats, màquies i peus de cingle.
[fotos Jordi Badia]