El lliri de neu (Galanthus nivalis) és una herba bulbosa de la família amaril·lidàcies, la dels narcisos, de bellíssima florida. Té un bulb d’on neixen un parell de fulles i la tija, embolcallades a la base per una beina en forma de tub d’uns 5 cm d’alçada. Les fulles són quasi linears, de fins a 25 cm de longitud per 1 d’amplada. La tija, també fins a un màxim de 20 o 25 cm d’alçada, acaba en una flor solitària i pèndula. Aquesta flor té 3 tèpals exteriors completament blancs, d’un blanc de neu, i 3 interns més curts, escotats i amb una taca verd clar de forma característica. El temps de floració és molt avançat, entre gener i març, amb el punt àlgid normalment durant la primera setmana de febrer. A vegades encara no s’ha fos completament la neu, quan les flors del lliri de neu ja despunten.
El lliri de neu viu en grups a l’estrat herbaci de boscos de ribera de les torrenteres, sovint compartint l’espai amb un parell més de geòfits: la sarriassa (Arum italicum) i la gatassa (Ranunculus ficaria). Aprofita el període encara hivernal d’abans que els arbres i arbustos hagin tret fulles, quan la llum arriba fins a terra, per florir. Llavors, sota l’embull de branques encara adormides, s’estén la catifa de flors blanquíssimes del lliri de neu. Són les setmanes de glòria del lliri de neu, preludi de primavera.
El lliri de neu es troba a alguns punts de la comarca del Moianès que anteriorment havien estat part de la de Bages. Les seves localitats clàssiques són el torrent del Gai i el riu Sec, on són preses les imatges. El lliri de neu viu espontàniament també als prats subalpins i sovint es conreat als jardins.