El lot corniculat (Lotus corniculatus) és una herba perenne de la família papilionàcies que es troba a tota mena de prats una mica humits, des de ran de mar fins a l’estatge alpí i arreu d’Europa. Té fulles en forma de trèvol amb un parell d’estípules a la base que simulen ser dos folíols més. Les tiges, igual com les fulles, són verdes, febles i piloses o glabres en funció de si creixen en ambient més aviat càlid i sec o fresc i humit. De l’axil·la d’algunes fulles s’enlairen uns peduncles molt més llargs que la fulla corresponent i que acaben en una corona de 3 a 6 flors papilionades amb calze pilós retallat en 5 dents i corol·la d’un groc ataronjat. El fruit de cadascuna de les flors serà un llegum recte i dret, de 2 a 3 cm, com una banya. D’aquí el seu nom popular castellà de cuernecillo.
El lot corniculat és una planta polimorfa, com correspon a la seva distribució extensa i amplitud ecològica. Varia de mida, de pilositat, en la forma ovada o estreta dels folíols, de color dels pètals i en les dents del calze. Aquesta variabilitat es reflecteix en una extensa subdivisió a nivell subespecífic. Els exemplars de L.corniculatus ssp.alpinus, dels prats alpins per damunt dels 2000 m d’altitud, es queden a uns 5-10 cm d’alçada i tenen flors de color taronja abans d’obrir-se, mentre que el port de les plantes de ran de mar pot ser molt més alt i les plantes del Bages tindran el pètals ben grocs i tiges i fulles molt piloses. El tàxon de lot corniculat més abundós a la comarca de Bages, el que mostren les imatges, probablement sigui L.corniculatus ssp.delortii que es caracteritza per ser ordinàriament molt pilós i per les dues dents superiors del calze més llargues. L.corniculatus ssp.delortii no s’aparta gaire de L.corniculatus ssp.corniculatus.
El lot corniculat també es conegut amb el nom popular de corona de rei, per la disposició de les flors daurades. Però aquest nom esdevé confús perquè s’aplica amb més propietat a Saxifraga longifolia, una planta semblant a la corona de reina (S.catalaunica) de les roques del Montcau i de Montserrat i que no té res a veure amb el lot corniculat, i per extensió erròniament al lot siliquós (Tetragonolobus maritimus), parent del lot corniculat, però que té flors solitàries sense formar cap corona.
[fotos Jordi Badia]