El margall llarg (Anisantha sterilis [= Bromus sterilis]) és una herba anual de la família gramínies, característica de les vores de camins i el prats, que surt avançada la primavera. S’identifica per la panícula simple, penjant, de forma vagament romboidal d’uns 10-20 cm de longitud per 8-10 cm d’amplada màxima, constituïda a cada verticil per 3 o 4 espiguetes amb pedicels prims de longituds desiguals. Les espiguetes s’eixamplen de la base cap a l’àpex com un pinzell i, amb les arestes incloses, mesuren uns 5 cm. A cada espigueta hi ha unes 6 flors en disposició dística, separades uns 3 mm una de la següent de manera que gairebé no es toquen. La gluma inferior és més curta que la gluma superior, i ambdues més curtes que el lemma. Els lemmes mesuren 14-20 mm, acaben en una punta bífida i del dors, poc més avall de la punta, neix una aresta rectilínia d’uns 20 mm. Els lemmes tenen una pilositat fina que els dona tacte suau, gens escabre. Les fulles tenen pilositat i tacte suau com lels lemmes.
El margall llarg -llarg per la longitud de les seves espiguetes- assoleix una alçada d’uns 50-60 cm.
El margall llarg és una planta comuna als herbassars ruderals del Bages i del Moianès, però no tant com el margall bord (Hordeum murinum) i segurament també menys que d’altres espècies dels gèneres Anisantha i Bromus (A.diandrus, A.rubens, B.hordeaceus…).
[fotos Jordi Badia]